Llicenciat (1979) i doctorat (1988) en filosofia per la Universitat de Barcelona, ha estat professor (1988) i catedràtic (2001) a la Facultat de Filosofia. Professor a l’ensenyament secundari (1979-84) i a la UB des del 1984. Ha estat professor visitant en diverses universitats (Stanford, Nova York, Oxford, Lisboa). El seu camp de treball se centra en la història de la filosofia analítica, el concepte semàntic de la veritat i la teoria de la correspondència, entre d’altres. Ha publicat nombrosos articles i és autor dels llibres Las palabras, las ideas y las cosas (1996) i Relatar lo ocurrido como invención (2016). Ha estat coeditor de diverses obres col·lectives: Two-Dimensional Semantics (2006, amb Josep Macià), Relative Truth (2008) i The Bloomsbury Companion to the Philosophy of Language (2012), amb Max Kölbel, Empty Representations: Reference and Non-Existence (amb Genoveva Martí, 2014), About Oneself (2016, amb Stephan Torre), Indirect Reports and Pragmatics in the World Languages (amb Alessandro Capone i Alessandra Falzone, 2018). Ha rebut la Distinció per a la Promoció de la Recerca Universitària (2002-08) i el premi ICREA Acadèmia (2008, 2013, 2018) de la Generalitat de Catalunya.