i Jordi Julià i Garriga | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Jordi Julià i Garriga

Literatura
literatura lit
Poeta, crític literari i assagista.
Granollers, Vallès Oriental, 1972

Doctor en teoria de la literatura i literatura comparada i professor a la Universitat Autònoma de Barcelona, ha conreat l’assaig amb Al marge dels versos: estudis sobre la forma i la percepció poètiques (1999, premi Agustí Bartra Ciutat de Terrassa 1998), Un segle de lectura (2002, premi Josep Vallverdú 2001), El poeta sense qualitats (2004, premi Rovira i Virgili 2003), La crítica de Gabriel Ferrater (2004), Modernitat del món fungible (2006), L’art imaginatiu. Les idees estètiques de Gabriel Ferrater (2007, premi IEC-Josep Carner 2004), Poètica de l’exili (2011), Els cants de l’èxode. Figuració poètica de l’exili republicà de 1939 (2016, premi Internacional Memorial Walter Benjamin 2015), Poesia i identitat. Lírica contemporània i formes de despersonalizació (2016, premi València d'assaig de la Institució Alfons el Magnànim) i L’autor sense ombra (2017). L'any 2011 li fou atorgada la borsa d'estudis Memorial Joan Camps del Centre d'Estudis de Granollers per Des d'un mirador del Vallès. La prosa de Màrius Torres, un projecte d'investigació en col·laboració amb el crític Pere Ballart.

Com a poeta ha publicat Els grills que no he matat (1998, premi Màrius Torres 1997), Tornar el dilluns (2001), Els derrotats: antologia de poetes morts (2003), Mirades (2004), Murs de contenció (2004, premi Ciutat de Tarragona-Ramon Comas Maduell 2003), Hiverns suaus (2005, flor natural als Jocs Florals de Barcelona), Sota la llum de Mart (2006, premi Miquel Martí i Pol-UAB 2006), Els déus de fang (2007), Principi de plaer (2007, premi Vicent Andrés Estellés 2006), Planisferi lunar (2007, premi Mallorca de poesia), Gent forastera (2013, premi Ciutat de Palma Joan Alcover), Post-its (2016) i Marques de mans (2017)..

Data de revisió: 
2020-05-12

Llegir més...