Un dels creadors més influents pero alhora més controvertits i polèmics de la creació contemporània. Alumne de J.David, L.Nono i K.Stockhausen, és autor d’una música radical i gens fàcil per a l’oient, que persegueix més irritar que no pas complaure el públic. A partir d’un ús completament atípic dels instruments —l’autor defineix la seva obra com a música concreta instrumental— postula la total subversió de les normes habituals d’audició, una nova manera d’escoltar la música i una ruptura absoluta amb la tradició. Entre les seves partitures més destacades poden citar-se les orquestrals Schwankungen am Rand (‘Oscil.lacions al límit’, 1974-75), Accanto (1975-76) i Ausklang (‘Final’, 1985); les composicions de cambra Allegro sostenuto (1988) per a violoncel i piano i Serynade (2000) per a piano, i els quartets de corda Gran torso (1971), Reigen seliger Geister (‘Dansa dels esperits benaventurats’, 1989) i Grido (2001).