OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Arcadi Oliveres i Boadella

Economia    Cristianisme
Arcadi Oliveres i Boadella

economia econ i religió relig
Economista i activista en favor de la justícia social i la pau.
Barcelona, Barcelonès, 1945 — Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 6 d'abril de 2021

Llicenciat en ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona (1986), es doctorà l’any 1993. Durant els seus anys d’estudiant s’implicà molt activament en les assemblees clandestines del Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona i participà, per exemple, en la Caputxinada del 1966. A partir del 1971 milità en l’organització Cristians pel Socialisme; en l’organització internacional catòlica Pax Christi (1974-90), i, des del 1981, en l’associació Justícia i Pau de Barcelona, que presidí (2001-14).

L’any 1997 també participà en la creació de l’Associació Catalana de Solidaritat i Ajut al Refugiat (ACSAR). Des del 1980 fou professor de l’Escola d’Estudis Empresarials de Sabadell, de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Destacà com a defensor dels drets humans, la justícia social i la pau des d’una posició inequívocament d’esquerres, i fou un impulsor de diverses campanyes i iniciatives en aquesta direcció: campanya per la transferència del 0,7% del PIB dels països desenvolupats contra la pobresa i el desenvolupament; campanyes en favor de l’objecció fiscal a la despesa militar i la constitució de l’Assemblea d’Objectors Fiscals (1983); iniciativa contra la llei reguladora de l’objecció de consciència i en suport de la insubmissió (1984); fundació de la Universitat Internacional de la Pau a Sant Cugat del Vallès (1984), que presidí, contra l’ingrés d’Espanya a l’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord (1986); cofundador de la Xarxa Europea Contra el Comerç d’Armes (1987); les mobilitzacions contra la guerra del Golf Pèrsic (1991) i de l’Iraq (2003); la campanya per la cancel·lació del deute extern (1999), i la promoció de la banca ètica a Catalunya (1999).

Publicà nombrosos escrits per a la divulgació d’aquestes causes, entre els quals cal destacar 0,7%, un informe para los parlamentarios (1982). És també autor de Contra la fam i la guerra (2005), Un altre món (2006), El meu camí a la Utopia (2008), Aturem la crisi. Les perversions d’un sistema que és possible canviar (2010), Diguem prou! (2012), Conversa entre Arcadi Oliveres i Celestino Sánchez. El rescat de la democràcia (2014), La força per canviar les coses. Converses sobre nous paisatges i velles lluites (2015) i Paraules d'Arcadi. Què hem après del món i com podem actuar (2021).

L’any 2011 fou un dels intel·lectuals que més clarament defensaren el moviment dels Indignats, una revolta, en gran mesura espontània i protagonitzada sobretot per joves, que esclatà en moltes poblacions catalanes i de l’Estat espanyol a conseqüència de la profunda crisi econòmica i del desprestigi de la classe política, i que, entre altres reivindicacions, reclamava un canvi radical en aquests dos àmbits.

En el context de l’auge de l’independentisme català, l’abril del 2013, juntament amb la monja benedictina i metgessa Teresa Forcades, promogué el manifest Procés Constituent, que vincula la independència de Catalunya amb un canvi de model polític, econòmic i social.

Rebé, entre d’altres, els premis Memorial Lluís Companys de la Fundació Josep Irla (2000), Internacional Alfonso Carlos Comín d’aquesta fundació (2011), Pere Casaldàliga per la solidaritat atorgat pel Festival Internacional de Cinema Solidari de Navarcles Clam (2013) i Internacional per la Pau de l’Institut Català Internacional per la Pau (2018), i la Medalla d'Or de la Ciutat de Barcelona (2019).

Col·laboració: 
PNG
Data de revisió: 
2019-02-22

Llegir més...