i Pasqual Mas i Usó | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Pasqual Mas i Usó

Literatura
literatura lit
Poeta, novel·lista, dramaturg i historiador de la literatura.
Almassora, Plana Alta, 1961

Ha publicat poemaris com Bitàcola (1986, premi Martí Dot 1985), Tríptic de tardor (1985), Biblioteca de guerra (2001), Nòmada (2004, premi 25 d’Abril de poesia de Benissa 2003), Perversió del tròpic (2006) i Metralla (2011). En novel·la, és autor de La confessió (1993), Salt en fals (1998), La cara oculta de la lluna (2001, premi Enric Valor 2000), Diva (2004, premi Ulisses de narrativa), Ecos de Berlín (2008), L’ombra del fènix (2010, premi Baltasar Porcel de novel·la 2007), Metròpoli (2012) i Un miracle sense importància (2016, premi Ciutat de Carlet de narrativa 2016), i també a escrit narrativa curta: Històries de la frontera (2000), Contracontes (2003) i Tombatossals segle XXI (2014).

Interessat en el teatre, ha escrit nombrosos guions i és autor de l’obra Estratègia per a una ciutat d’ombres (2002), sobre la vida de Toulouse-Lautrec, i coautor de Xarxa teatre. Tradició, festa i teatralitat (1997). Dirigí la revista internacional de teatre de carrer Fiestacultura (1999-2011), activitat per la qual el 2006 fou guardonat amb el Premio de Honor de las Artes Escénicas Umore Azoka de Leioa (Biscaia). També ha escrit assaigs sobre teatre: Teatro de calle actual (2014) i Conversaciones de teatro de calle (2019).

En el camp dels estudis literaris s’ha especialitzat en l’estudi del barroc valencià, amb una àmplia producció històrica, i com a editor de textos. Destaquen, entre d’altres, El mito de Edipo en la tragedia barroca española (1995), La literatura barroca en Castellón. María Egual (1655-1735). Obra completa (1977), Poesia acadèmica valenciana del barroc (1998), La representació del Misteri a Castelló (1999), Academias valencianas del barroco. Descripción y diccionario de poetas (1999) i Justas valencianas del Barroco (2009). També és autor d’El universo poético de Max Aub (2017) i Catálogo del corpus poético inédito de Max Aub (2019).

Data de revisió: 
2020-05-28

Llegir més...