OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

model estàndard

substantiu masculím
Física
física fís
Model que descriu les partícules que constitueixen la matèria, com també les interaccions entre elles, d’acord amb la mecànica quàntica i la relativitat especial.

Segons aquest model, tota la matèria coneguda està constituïda en darrer terme per quarks i leptons, que són partícules que obeeixen l'estadística de Fermi-Dirac. Aquests poden ser de sis tipus diferents (anomenats sabors) que es poden agrupar en tres famílies: up i down, strange i charme, top i bottom per als quarks, i els corresponents leptons: electró i neutrí electrònic, muó i neutrí muònic, i partícula tau i neutrí tauònic.

D’acord amb el model, hi ha quatre interaccions fonamentals: la força forta, l’electromagnètica, la interacció feble i la gravitatòria, cadascuna de les quals és transmesa per un bosó intermediari: els gluons, els bosons W+, W- i Z0, els fotons, i els gravitons, respectivament.

Totes aquestes partícules han estat detectades, amb l’excepció del gravitó. Aquest model es pot considerar reeixit en una mesura força elevada, atès que pot explicar la totalitat dels resultats experimentals observats en els acceleradors de partícules amb gran precisió.

Tanmateix, no és del tot satisfactori, ja que no és capaç d’explicar, per exemple, per què les partícules tenen les masses que tenen, o per què a l’ Univers hi ha l’abundància de matèria (respecte de l'antimatèria) que hi ha. Tampoc no és capaç de donar cap explicació sobre la naturalesa de la matèria fosca o l'energia fosca. Per a resoldre el primer problema a mitjans anys seixanta hom proposà l’existència del bosó de Higgs, del qual hom obtingué uns primers indicis de la seva suposada existència. Aquests indicis reberen una ulterior confirmació l’any 2012 arran de les experiències dutes a terme en el Gran Col·lisonador d'Hadrons del CERN a Ginebra.

Col·laboració: 
JMuP

Llegir més...