Es doctorà en història en la Universitat Autònoma de Barcelona (1981) i desenvolupà la seva tasca docent com a professor de batxillerat a Catalunya i al País Valencià. Fou professor titular d’història contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona, especialitzat en la guerra del Francès. Entre els seus llibres destaquen: Los comienzos de la crisis del Antiguo Régimen en Mallorca 1808-1914 (1983), Joaquín María López y el Partido Progresista, 1834-1843 (1988), Revolución liberal y movimiento juntero 1808-1868 (1989), La Catalunya resistent a la dominació francesa (1989), guanyadora del XIV premi Xarxa d’Edicions 62, Lesseps y los políticos españoles (1993), Revolución burguesa y movimiento juntero en España (1997), Fèlix Sardà i Salvany y el integrismo en la Restauración (2000, La guerra del francès a Mallorca (1808-1814) (2000), La guerrilla en la Guerra de la Independencia (2004), guanyadora del premi Exèrcit d’investigació del ministeri de defensa, Documents de la història contemporània d'Espanya (2004), Catalunya contra Napoleó. La Guerra del Francès (1808-1814) (2007), Tarragona (mayo-junio 1811). Una ciudad sitiada durante la Guerra del Francés (2011), La Guerra del Francès a Catalunya segons el diari de Raimon Ferrer (2010-14) i Episcopado y secularización en la España del siglo XIX (2016). Coordinà el llibre La Guerra de la Independencia en España (2007), i edità La expulsión de los moriscos (2009) i La Semana Trágica de Catalunya (2009), entre d'altres.