Hom creu que fou fundat entre els segles V-IV aC i que perdurà fins a l’inici del segle II aC. De forma el·líptica, el recinte fa 100 m de llargada per 50 m d’amplada i sembla que arribà a acollir unes quaranta cases, dada que permet calcular una població d’unes 200 persones. Hi destaca la conservació de dos panys de muralla en força bon estat. S’hi distingueixen dos tipus d’espais: habitatges i altres vinculats a les funcions productives del poblat. Al voltant del Puig Castellar, a la zona plana, hi havia almenys dos assentaments dedicats principalment a l’agricultura i que depenien el poblat. L’abundància de troballes d’un cert valor econòmic fa pensar que fou abandonat de manera sobtada i inesperada, probablement durant la segona guerra Púnica. Descobert per Ferran de Sagarra el 1902, ell mateix n'inicià l’excavació, que fou continuada per l’Institut d’Estudis Catalans. Després dels treballs d’excavació i de consolidació de la dècada de 1980, el 1998 fou identificada, al sector nord-occidental, una zona destinada a l’emmagatzematge d’àmfores ibèriques.
Vista aèria del poblat ibèric de Puig Castellar
© Museu d’Arqueologia de Catalunya