Jordi Parramon i Blasco

(Barcelona, 1956)

Poeta, assagista i traductor.

Doctorat en filologia catalana, ha conreat la investigació en les obres Repertori mètric de la poesia catalana medieval (1992), Diccionari de la mitologia grega i romana (1997), Diccionari de poètica (1998) i Ritmes clàssics (1999), entre d’altres.

En poesia ha publicat Compromís amb la forma (1981), Ègloga: cants de Geòrgic (1983), Dotze cançons amb tornada (1987), Corona i cadena (1989), Personatge isòsceles (1990), Quadern del seny pretès (1992), Claustres i àgores (1994), Primer recull factici (1981-1997) (1999, premi M. Martí i Pol 1998) i A l’última ribera (2003).

Ha traduït I. Madach, Ch. Péguy, G.V. Catul i P. Ovidi Nasó; d’aquest darrer Les metamorfosis (1996, premis Crítica Serra d’Or 1997, Cavall Verd 1997 i de la Institució de les Lletres Catalanes 1997) i els Amors (2000).