Professor de la Universitat de Girona des del 1986 i doctor (1990) en filologia catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona, s’ha especialitzat en història de les idees lingüístiques i en història social del català modern i contemporani; destaquen els seus estudis sobre història de la consciència d’unitat/diversitat de la llengua catalana i les relacions d’aquesta amb els territoris occitans. Ha treballat en la definició de la llengua literària de l’edat moderna i contemporània i en els seus problemes interns d’unificació i de diversificació. Ha obtingut una distinció per a la Promoció de la Recerca Universitària (2001). Entre altres treballs, és autor d’El llemosinisme als països de llengua catalana (tesi doctoral, 1990) i dels llibres El futur de llengua catalana (1990, amb Modest Prats i Albert Rossich), Un nom per a la llengua (1991), La llengua silenciada (1999), El català modern (2000) i un treball d’àmplia erudició com és La il·lusió occitana (2006, premi Crítica Serra d’Or de recerca 2007), que examina les relacions històriques i literàries entre Occitània i Catalunya. L’any 2011 publicà Notícies d’abans d’ahir. Llengua i cultura catalanes al segle XX, un recorregut per la història de la llengua i la cultura catalanes des de la fi del segle XIX fins a la mort del dictador Franco. És també autor de nombrosos articles i capítols en obres col·lectives i ha editat El Barroc català. Actes de les Jornades sobre el barroc català (1989, amb Albert Rossich) i Estudis de filologia catalana. Dotze anys de l’Institut de Llengua i Cultura Catalanes, Secció Francesc Eiximenis (1999),