i Giovanni Reale | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Giovanni Reale

Filosofia
Giovanni Reale
© Associazione Amici di Piero Chiara
filosofia filos
Filòsof i historiador de la filosofia italià.
Candia Lomellina, Pavia, 15 d’abril de 1931 — Luino, Varese, 15 d’octubre de 2014

Format a la Universitat Catòlica del Sagrat Cor de Milà, amplià estudis a Marburg i Munic. Fou un destacat estudiós de la filosofia antiga, sobretot de Plató, Aristòtil, Plotí i sant Agustí. Defensà i cultivà els estudis platònics de l’escola de Tübingen (fundada per Hans Krämer i Konrad Gaiser), en el seu vessant d’avaluació i revaloració de la importància de les doctrines no escrites (ágrapha dógmata) de Plató per tal d’arribar a una interpretació general de la seva filosofia. Entre les seves obres cal esmentar: Il concetto di filosofia prima e l’unità della Metafisica di Aristotele (1961), Per una nuova interpretazione di Platone (1991), Saggezza antica (1996), Eros demone mediatore (1997), Per una nuova interpretazione di Platone (1997), Platone. Alla ricerca della sapienza segreta (1997), Corpo, anima e salute (1998), Socrate. Alla scoperta della sapienza umana (1999) i Il pensiero antico (2001). També féu versions a l’italià comentades de Plató, Aristòtil i Plotí, a més de la traducció italiana de Die Vorsokrater de Diels-Kranz (I presocratici, 2006). L’any 2006 fou nomenat doctor honoris causa per la Universitat Ramon Llull.

Col·laboració: 
JMoMo
Llegir més...