i Francesc Taverna-Bech | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Francesc Taverna-Bech

Música
música mús
Compositor i crític musical.
Barcelona, 16 d’abril de 1932 — Barcelona, 16 d’abril de 2010

Estudià piano, violí i composició entre els anys 1952 i 1964 amb Enric Cervera i Enric Ainaud i, paral·lelament (1952-56), filosofia i lletres a la universitat de Barcelona. Des del 1973 exercí la crítica musical a El Correo Catalán, El País, Serra d’Or, Destino i Revista Musical Catalana. Fou secretari (1983-92) i president (1993-96) de l’Associació Catalana de Compositors, i publicà una biografia de Xavier Montsalvatge i el catàleg i la cronologia bàsica de Joaquim Homs.

La seva trajectòria compositiva comprèn tres etapes ben diferenciades. En una primera que comprèn els anys cinquanta i seixanta, les seves obres s’emmarcaven en el neoclàssicisme, que anà abandonant des del principi dels anys setanta per adoptar un llenguatge més personal, amb una lectura molt particular de l’atonalisme i el serialisme. Als anys noranta, incorporà la influència expressionista, en la qual pesaven molt les referències a la música popular catalana.

De la seva obra per a orquestra cal esmentar: Nit (1985), Contrasts (1987), Estampes I (1989); Estampes II (1995); Caminava la nit, per a guitarra i orquestra (1991); Dilemes, per a violoncel i orquestra (1992); Proses disperses per a violí i orquestra (1992); Les nits (1993); Fantasia concertant per a viola i orquestra (1997); Abstraccions simfòniques (1997); Concertino per a clarinet i orquestra (1997).

Per a cambra:Tríptic per a quatre guitarres (1975); Climes I per a clarinet i piano. (1981); Climes II, per a viola, violí, clarinet i piano (1982); Suite per a quartet de corda (1986); Climes III, per a violí, violoncel i piano (1989); Signes (1989), Temperaments, per a violoncel i piano (1990); Quan Selène em mira, per a guitarra i violoncel (1994); Contrapunts ‘97, per a violí i violoncel (1997); Llum de lluna, per a flauta i guitarra (2000); Trilogia, per a viola i piano (2000); Aura de lluna, per a saxofon i guitarra (2000).

Per a instrument sol: Suite catalana per a piano (1960); Sonata núm. 1 ‘Auguris', per a piano (1962); Sonata núm. 2 (Homenatge a Béla Bartók), per a piano (1976), Camins somorts (Homenatge a F. Mompou), per a piano (1988); Cicle, per a viola (1978); Horitzó i tres estrofes, per a flauta (1979); Absències, per a violoncel (1989); Acròstic, per a piano (1986), Suite, per a guitarra (1988); Volivans, cl. (1990); Al voltant d’un tema de Schubert, pno. (1993); Sonata núm. 3 (1998).

De la música vocal destaquen Temps de somnis (1988); Plany (1983); Algú m'ha cridat (1984); Aforismes (1988) i Aforismes (1994). Cal esmentar també el ballet Rituals (1985); Set bagatel·les, per a cobla (1997) i Caprici, per a piano i cobla (2000).

Col·laboració: 
XPS / AMD

Llegir més...