Filla d’una família pobra i amb quatre germans, es posà a treballar als 9 anys, repartint llet, en una fàbrica de gèneres de punt, subministrant aigua i cosint. Conegué el comunisme arran del líder d’aquesta ideologia a la fàbrica, i s’afilià al moviment. Durant els anys de la Guerra Civil, col·laborà amb les Joventuts del partit, fent feines diverses i creient que el feixisme seria derrotat amb facilitat. Detinguda per primera vegada el 1934, quan tenia 17 anys, per insultar un guàrdia que maltractava un nen orfe. Més endavant, intentà fugir a Barcelona, però fou delatada i arrestada al tren on s’amagava. Ingressà a la presó per a dones de Ventas, a Madrid, on visqué en condicions pèssimes, tortures i mals tractes fins el 1945. Ja a Barcelona, s’incorporà en un PSUC partidari de vèncer el franquisme amb les armes, i passà per la presó de Segòvia i de nou per la de Ventas. En sortir-ne, s’exilià a Praga i visqué a París fins que acoseguí una feina a Barcelona. Obligada a guardar silenci durant la transició, entre 1985 i 1986 recorregué Espanya gravant els testimonis de dones empresonades pel franquisme per lluitar contra el feixisme i els va publicar en tres volums. Fou condecorada amb la Creu Sant Jordi de Catalunya el 2004.