Fill d’una família nepalesa oposada al règim dels Rana i exiliada a l’Índia, retornà de jove al Nepal, on fou un actiu líder sindicalista. El 1948 s’uní al Partit del Congrés Nepalès (PCN), del qual fou secretari general del 1975 al 1991 i president des del 1994. Entre el 1951 i el 1959-60 dos germans seus foren primers ministres. Després del cop d’estat del rei Mahendra del 1960, Koirala fou empresonat fins el 1967. Exiliat a l’Índia fins el 1980, hi retornà després del referèndum convocat pel rei Birendra que convertí el país en una monarquia semiconstitucional i encapçalà la pressió per a abolir el sistema autocràtic del Panchayat i convertir el Nepal en un país plenament democràtic. En establir-se el multipartidisme (1991), fou el principal líder polític: primer ministre en el període 1991-94, durant aquest primer mandat impulsà les infraestructures i el desenvolupament del país i seguí enfrontat a la monarquia que, en fase de descomposició avançada, intentà marginar-lo a partir del 1995, en què sorgí la guerrilla maoista que els anys següents situà el país al caire del col·lapse. Malgrat la brevetat dels seus mandats posteriors (1998-99, 2000-01 i 2006-08), la seva participació fou clau per a arribar a un acord de pau definitiu amb els maoistes (novembre del 2006). Durant el procés que conduí a l’abolició de la monarquia i a la instauració de la república (desembre del 2007- juliol del 2008), fou cap d’estat en funcions.