OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries

Sumari de l’article

Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries
música mús
Grup de folk i teatre de les Terres de l’Ebre creat l’any 1992.

Els seus membres recreen tres personatges populars de principis del s. XX que interpreten espectacles musicals basats en la tradició popular ebrenca. Artur Gaya i Iglesias (Tortosa, 1956) interpreta Quico el Célio, malnom de Paco Calbet, cantant tortosí cec; Francesc Pedret i Tena (Tortosa 1967) interpreta Josep Cid i Fonollosa, El Noi (o Lo Noi), pigall de Quico el Célio, iJordi Fusté i Mateu (Tortosa, 1960) el Mut (o Lo Mut), malnom d’Evarist Fusté, músic que els acompanyava. El 2002 s’afegí al grup Josep Lanau Franch com a Jaume Matamoros i posteriorment s’hi han anat integrant nous membres. Els textos de les seves cançons traspuen sempre un humor crític envers l’estat de marginació del seu país.

Discografia i espectacles

Ha estrenat diversos espectacles, la majoria dels quals han donat lloc a discs del mateix nom: Romanços de Nadal (1992), La nostra música tradicional (1993), Històries de Nadal, contades i cantades (1993), Es cantava i es canta (1994, disc del mateix any), Si no fos (1996, disc del mateix any), Pelegrins (1996), Lo Misteri de Nadal (1997, disc del 2002), La Taverna d’Enrico (1997),Torna el Carrilet! (1997), Això és de cine! (1998), Mira bé el que et dic! (1999, disc del mateix any), Vinguen quan vulguen (2001, disc del mateix any), No es pot viure! (2004, disc del 2005), Oco! (2008, disc del mateix any) i La barraca (2011). A banda, ha publicat també els discs Rumba rumbeta. (Cançó d’enramada) (1997), Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries (1998), El món s’acaba (A un món que no s’acaba) (1999), Les Violines (La noia i lo rei del violí) (2000) i La batalla de la memòria (2009), banda sonora del documental d’aquest nom. Posteriorment ha publicat els discs 20 anys (2013) i No tinc diners (2017).

Guardons

El grup ha estat guardonat amb diversos premis, entre els quals el premi Tortosí de l’any (1994), el Premi de música del programa Al pas de la tarda (1995) de RNE Catalunya, Premi Cerverí 1997 a la cançó Fandango dels adéus; el de la  Fundació Prudenci Bertrana-CCRTV, premi Popular de l’any a les Terres de l’Ebre (1997); premi Tortosins 97 de La Veu del Baix Ebre; premi Enderrock 98 al Millor grup de folk de l’any; Premi Altaveu 99 a la millor trajectoria musical; Premi Jaume I de la Franja de Ponent (2000), premis Enderrock 2009 al millor artista, disc i cançó de folk de l’any per Oco! ; Enderrock 2012 al millor disc del 2011, La Barraca, millor artista i millor cançó, per Havaneres de canyes i fang, tots tres aconseguits juntament amb Pep Gimeno “Botifarra”. Els anys 2014 i 2018 rebé el premi Enderrock a la millor cançó per Sóc d'allà baix (2013) i No tinc diners (2017), respectivament  Ha rebut també els premis Joan Amades (2013) a la trajectòria i Nacional de Cultura del CoNCA (2015).

Data de revisió: 
2018-03-09

Llegir més...