Magdalena Oranich i Solagran

Magda Oranich
(Barcelona, 11 de desembre de 1945)

Magdalena Oranich i Solagran

Advocada i política.

Llicenciada en dret per la Universitat de Barcelona (1968), cursà també la carrera de periodisme. Ha desenvolupat la seva tasca professional en el camp del dret de família. Durant el franquisme defensà, entre altres presos polítics, Salvador Puig Antich i Juan Paredes Manot, Txiki, juntament amb el seu marit, l’advocat Marc Palmés. Posteriorment, s’ha distingit en la lluita pels drets de la dona i per la igualtat de gènere, i ha representat multitud de víctimes en casos de violacions i en processos contra maltractaments, agressions o avortaments. Se significà en aquest camp en el cas contra l’anomenat violador de l’Eixample, que guanyà el 1988. Representà també víctimes de maltractaments en orfenats franquistes, difosos en el documental Els orfenats de la por (2015). Pionera en la defensa dels drets dels animals, fou una de les impulsores de la iniciativa legislativa popular (ILP) que abolí, des del 2010, les corrides a Catalunya. Presideix la primera Comissió de Protecció i Defensa dels Drets dels Animals de tot l’Estat espanyol, creada el 2002.

Com a política ha estat vinculada a diversos partits: inicialment a Nacionalistes d’Esquerra i posteriorment a Iniciativa per Catalunya, per la qual fou diputada al Parlament de Catalunya en 1992-95, i a Convergència i Unió, com a regidora a l’Ajuntament de Barcelona en 1999-2007. En les eleccions al Parlament de Catalunya convocades pel govern espanyol el 21 de desembre de 2017 formà part de la llista de Junts per Catalunya, bé que no fou elegida.

Membre de nombroses associacions cíviques i dedicades a la defensa dels drets humans (especialment en el marc dels drets de la dona), és secretària del Comitè Català per als Refugiats Catalunya de l’ACNUR, membre del consell assessor del Memorial Democràtic i vicepresidenta de CatDem i de la Fundació Matris Mundi, entre d’altres.

Ha ocupat diferents càrrecs al Futbol Club Barcelona: en el període 2000-01 formà part de la comissió de reforma dels estatuts d’aquesta entitat, el 2008 fou nomenada síndica del soci, i el 2009, membre de la junta del club presidida per Joan Laporta.

Ha participat en nombrosos col·loquis, congressos i debats, i té una presència habitual en els mitjans de comunicació. Ha rebut diverses distincions, entre les quals destaquen el premi Ramon Trias Fargas de les Joventuts Nacionalistes de Catalunya, el Premi 1978 de la Coordinadora Gai-Lesbiana de Catalunya (2009), el premi Valors del Consell de l’Advocacia de Catalunya (2017), la Medalla del Col·legi d’Advocats de Catalunya (2018) i la Medalla d’Honor per serveis excepcionals a la justícia de la Generalitat de Catalunya (2018).