Cèlia Sànchez-Mústich

(Barcelona, 9 de desembre de 1954)

Escriptora.

Dedicada professionalment a l’ensenyament musical, s’inicià en el gènere poètic amb un primer recull, La cendra i el miracle (1989), al qual seguiren El lleu respir (1991, premi Rosa Leveroni 1990), Temperatura humana (1994), Taques (1997, premi Miquel de Palol 1996), Llum de claraboia (2004), A la taula del mig (2009, premi Crítica Serra d’Or 2010), On no sabem (2010, premi Vicent Andrés i Estellés 2009), A l’hotel, a deshora (2014) i La gota negra (2018).

En narrativa és autora de les novel·les Les cambres del desig (1999) i Tercer acte d’amor (2002), i dels reculls de narracions Diagnòstic: lluna nova (1993, premi Don-na 1992), Pati de butaques (1996), El tacte de l’ametlla (2000, premi Mercè Rodoreda 1999), Il·lusionistes del futbol (2007), No. I sí (2009, premi 7lletres 2008) i Ara et diré què em passa amb les dones i tretze contes més (2013). Ha publicat, a més, la biografia Peret, l’ànima d’un poble (2005). L’any 2010 rebé la Ploma d’Or del Consell Municipal de Cultura de Ajuntament de Sitges.