OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Corredor Mediterrani

Corredor del Mediterrani, Corredor euromediterrani
Corredor del Mediterrani, Corredor euromediterrani
transports transp
Nom que rep l’eix d’intercanvis centrats en la costa mediterrània de la península Ibèrica des d’Algesires amb la resta de la Unió Europea, molt especialment vers el nord i la meitat est del continent.

És format, principalment, pels territoris coneguts amb la designació Euroregió de l’Arc Mediterrani (acrònim d’Euroregió de l’Arc Mediterrani), que comprèn Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Múrcia i la part oriental de la comunitat autònoma d’Andalusia, a Espanya, Andorra i la regió Llenguadoc-Rosselló, a França.

El potencial d’aquests territoris, identificat ja als anys trenta, prové sobretot per la contigüitat del País Valencià, Catalunya i les Balears, que generen prop del 40% del PIB (producte interior brut) de l’Estat espanyol i el 50% de les exportacions. Tot i això, el creixement d’aquesta regió es troba compromès per l’estat de les infraestructures de transport, insuficient per a donar sortida al volum de béns i serveis que hi són generats, i que amenaça de bloquejar-ne la competitivitat.

Hom ha situat l’origen d’aquest desajustament sobretot en la concepció radial de les comunicacions a l’Estat espanyol a partir de la implantació de la dinastia borbònica. Pel que fa a les connexions amb Europa, en els criteris dels successius governs espanyols  a l’hora de dissenyar i assignar els recursos en infraestructures hom ha prioritzat l’eix que, des de Madrid, passant pel País Basc, arribaria fins a Bordeus. Per la banda francesa, els governs han tendit també a prioritzar les infraestructures més modernes al nord, afavorint les connexions amb Alemanya i els Països Baixos.

Per tal de contrarestar aquesta orientació, s’han constituït diverses associacions empresarials per tal de documentar la major conveniència i competitivitat del corredor mediterrani davant les institucions europees. La més important és FERRMED, fundada a Brussel·les a l’agost del 2004, associació multisectorial creada a iniciativa del món empresarial per tal de potenciar un gran eix ferroviari de mercaderies Escandinàvia-Rin-Roine-Mediterrània occidental.

Els poders polítics d’aquests territoris també s’han mobilitzat en el mateix sentit: al desembre del 2006 els governs de Catalunya i el País Valencià reclamaren formalment el Corredor Mediterrani a la UE i al govern espanyol, petició que es repetí al maig del 2009 i al desembre del 2010 i al juliol del 2011. En la darrera ocasió s’hi afegiren les institucions de Múrcia i les Illes Balears. Paral·lelamenr, un bon nombre de municipis del litoral (especialment les ciutats més grans), secundaren la proposta. 

Al març del 2011 es presentà un projecte de calendari i pressupost. L’obra, estimada en un cost d’uns 53.000 milions d’euros, havia de ser operativa l’any 2020. Al juny la trobada de ministres de transports de la Unió Europea que se celebrà a Saragossa reconegué la importància, entre altres eixos de transports, del Corredor del Mediterrani i el Govern espanyol es comprometé a impulsar-lo sense descartar, però, rl Corredor Central Madrid- Saragossa-Pirineus-França.

Els mesos següents el govern espanyol mantingué la indefinició entre ambdues opcions, i a l’octubre el Parlament Europeu declarà crucial el Corredor Mediterrani i descartà l’eix central, considerant-lo inviable. Poc després, el dia 19, la Unió Europea féu pública una declaracio sobre la Xarxa Bàsica Transeuropea que considerava el Corredor Mediterrani prioritari, amb un itinerari que, des de Figueres fins a Algesires, inclouria les ciutats de de Barcelona, València, Cartagena i, desviant-se a l’interior, Almeria, Granada i Sevilla fins a Algesires. En la declaració, la CE preveia la finalització de l’obra per al 2030, i el finançament aniria a càrrec de la UE i de l’Estat espanyol. El projecte incloïa també la connexió de Madrid amb el corredor des d’Algesires via Saragossa fins a Tarragona.

En la mateixa declaració, la CE declarà també prioritari l’eix atlàntic des de Portugal fins a Irun, amb ramals a la Corunya, Gijón i Madrid. Tot i no descartar-lo, ajornà la realització de l’Eix Central. El novembre del 2013, el Parlament Europeu ratificà per una àmplia majoria el reglament de les noves xarxes transeuropees de transport, que declarà el Corredor Mediterrani prioritari i de les quals fou descartat el Corredor Central.

Llegir més...