Estudià cinema a l’Instituto de Investigaciones Cinematográficas de Madrid, i s’inicià en produccions publicitàries. Debutà amb dos curtmetratges de gènere documental, España violenta (1964) i Vida y paz (1965), sobre la Guerra Civil Espanyola, a causa dels quals va tenir dificultats amb la censura. Posteriorment es va orientar vers la ficció fantàstica i de terror, amb Viaje al centro de la Tierra (1976), basada en la novel·la de Jules Verne, Escalofrío (1978), rodada conjuntament amb Carlos Puerto, únic director en els crèdits, Supersonic Man (1979), Mil gritos tiene la noche (1981), Misterio en la isla de los monstruos (1981) , Los diablos del mar (1982), Los nuevos extraterrestres (1983), Guerra sucia (1984), Slugs, muerte viscosa (1988), que rodà als EUA, La grieta (1989), La mansión de los Cthulhu (1990), La isla del diablo (1994), Manoa, la ciudad de oro (1999). Alguns d’aquests films, especialment Mil gritos tiene la noche, Slugs i La grieta, obtingueren un notable èxit de públic, i foren remarcables els seus efectes especials. El primer i el tercer d’aquests films, d’eficaç concepció artesanal, foren premiats amb un Goya. Fou també guionista i productor d’altres directors.