S'inicià professionalment en el diari Tele-exprés l’any 1975, i posteriorment col·laborà en el setmanari El Món i en El País. L’any 1991 s’incorporà a La Vanguardia, diari del qual ha esdevingut un articulista destacat i del qual fou redactor en cap per als Jocs Olímpics del 1992 i corresponsal a Itàlia (1997-2000). Aquest any en fou nomenat subdirector, i posteriorment director adjunt i delegat a Madrid. Amb Joan Josep López Burniol fou coautor de l’editorial publicat conjuntament per onze diaris catalans el 26 de novembre de 2009, després de la sentència del Tribunal Constitucional espanyol contra l'Estatut de Catalunya del 2006. És autor de La España de los pingüinos (2006), La Rectificació (2006), La deriva de España. Geografía de un país vigoroso y desorientado (2009), Modesta España (2012) i España en el diván (2014), llibres sobre l’actualitat política. Amb Julià de Jòdar fou coautor de l'obra teatral Radiacions (2011). L'any 2005 rebé el premi Ciutat de Barcelona de periodisme.
Enric Juliana i Ricart
Periodista.