Quan tenia un any d’edat, els seus pares foren enviats a un camp de reeducació per les seves activitats dissidents. El 1978 començà a estudiar cinema i s’uní a un grup d’artistes d’avantguarda que es feren notar per l’esperit contestatari. Residí a Nova York del 1981 al 1993, on es formà i inicià una carrera artística influïda pel surrealisme i el conceptualisme. Aquest any tornà a la Xina i quatre anys més tard fundà China Art Archives & Warehouse a Pequín, un centre d’art d’avantguarda.
El 1999, amb l’establiment d’un estudi propi, s’inicià en el disseny d’interiors i l’any 2003 establí l’estudi FAKE. Des del seu retorn a la Xina, la projecció de la seva obra s’incrementà i participà, entre d’altres, a la Biennal de Venècia (1999), la Documenta de Kassel (2007) i la Biennal de São Paulo (2010).
Amb motiu dels Jocs Olímpics de Pequín 2008 expressà la seva disconformitat, tot i que participà en el projecte de l’estadi conegut com “El niu de l’ocell”. El 2009 investigà la desaparició d’un gran nombre de víctimes del terratrèmol de Sichuan a causa d’edificis mal construïts i defensà públicament altres activistes perseguits, posicionaments que li comportaren censura i represàlies de les autoritats xineses, entre les quals una agressió física. A l’abril del 2011 fou detingut sota l’acusació de “crims econòmics”, però després d’una intensa campanya per al seu alliberament, fou posat sota fiança al juny.