Fill de Rafiq al-Harīrī, es graduà el 1992 a l’escola de negocis de la Universitat de Georgetown (EUA), i posteriorment s’incorporà com a directiu en algunes de les empreses del seu pare, part de la gran fortuna del qual heretà. Arran de l’assassinat d’aquest el febrer del 2005, el succeí al capdavant del Moviment per al Futur, sunnita moderat i prooccidental, que encapçalà la coalició 14 de març, guanyadora de les eleccions parlamentàries del juny, després de les quals Fouad Siniora, del mateix moviment, ocupà el càrrec de primer ministre.
El juny del 2009 tornà a guanyar les eleccions al capdavant de la coalició del mateix nom i fou designat primer ministre, càrrec al qual no accedí fins al novembre, quan el seu partit i el bloc islamista arribaren a un acord per a formar govern. No obstant això, el gener del 2011 el govern caigué per la dimissió dels ministres de Ḥizb Allāh i els seus aliats, davant la negativa de Harīrī a les seves demandes de distanciar-se del tribunal de l’ONU que investigava l’assassinat del seu pare. Posteriorment visqué a l’estranger per motius de seguretat. El novembre del 2016, el president Michel Aoun li encarregà formar un nou govern, però un any després (novembre del 2017) dimití el càrrec després d’anunciar un complot per a assassinar-lo. Tanmateix, dos mesos després es reincorporà al càrrec. Tornà a presentar la dimissió el novembre del 2019 després de les protestes multitudinàries contra la mala gestió econòmica, la corrupció i les polítiques d’austeritat per a afrontar l’altíssim endeutament del Líban. A petició del president Michel Aoun continuà en el càrrec en funcions fins el gener del 2020, que fou succeït en el càrrec per Hassan Diab. La persistència de la crisi feu caure Diab a l'agost i al seu successor Mustapha Adib al setembre. A l'octubre el parlament aprovà el retorn de Harari com a primer ministre.