Llicenciada en antropologia (1980), fins al començament de la dècada de 1990 fou professora de llengua i literatura en un centre d’educació secundària, i durant aquests anys s’inicià en la creació literària. Des del 1992 s’ha professionalitzat com a escriptora, autora de guions i professora d’escriptura de guions a la Universitat Autònoma de Barcelona i al Taller de Guionistes.
Ha destacat molt especialment en el gènere de la narrativa infantil i juvenil, en el qual s’inicià amb Ostres tu, quin cacau! (1986), obra que aconseguí el premi Crítica Serra d’Or de literatura juvenil l’any 1987. Entre una trentena llarga de títols, hom pot esmentar també les narracions La revolta dels lactants (1987, premi Josep Maria Folch i Torres 1986), Les cartes de Coia (1988), La nit dels arutams (1990, premi Joaquim Ruyra 1989), El Ferri de les Galàxies (1992), Esfuma’t, Gaudenci! (1993), Frena, Càndida, frena! (1993), La princesa Júlia (1995), Vols ser el nòvio de la meva germana? (2002, premi Edebé de literatura infantil) i Màgia d’una nit d’estiu (2009), i el cicle novel·lístic La guerra de les bruixes format per El clan de la lloba (2005), El desert del gel (2006) i La maledicció d’Odi (2007). Amb la novel·la Paraules emmetzinades (2010) tornà a guanyar el premi Crítica Serra d’Or (2011) i també fou guardonada amb el premi Edebé de literatura juvenil i, en la seva versió en castellà, Palabras envenenadas, amb el Premio Nacional de literatura infantil i juvenil. Posteriorment sobresurten La pel·lícula de la vida (2016, premi Vaixell de Vapor) i Una bala per al record, narració amb la qual el 2018 guanyà per tercer cop el premi Crítica Serra d’Or. Aquest any guanyà el premi Joaquim Ruyra per la narració L’alè del drac. El 2019, amb Safari, guanyà el premi Edebé. L’any 1999 publicà la seva primera novel·la per al públic adult, Sin invierno.
És també autora o coautora de guions televisius, entre els quals destaquen els del programa infantil Pinnic, pel qual rebé el premi Ondas internacional (1992) i les sèries Poblenou (1993, premi TP 1995), Nissaga de poder (1996, premi de la Institució de les Lletres Catalanes 1998), El joc de viure (1996), Valèria (2000), Germanes de sang (2001) i Les filles de Mohamed (2004, premi Guionistes Associats de Catalunya 2005).