Sobradiel

Municipi de la comarca de la Ribera Alta del Ebro (Saragossa).

Situat a la riba dreta de l’Ebre, a uns 16 km de Saragossa en direcció Logronyo. Té conreus de regadiu (alfals i blat de moro) i un polígon industrial. Hi ha l’església barroca de Santiago (segle XVII). El palau dels comtes de Sobradiel (segle XIX), actual seu de l’ajuntament, es construí sobre diverses dependències de l’antic palau, encara dempeus el 1816; en el mateix indret, anteriorment hi havia hagut el castell de Sobradiel.

La història

El lloc és conegut des del 1091, que apareix esmentat en la carta de poblament de super Caesaraugusta (coneguda posteriorment com la vila d’El Castellar), atorgada pel rei aragonès Sanç Ramires (1042-1094, rei des del 1063 o el 1069). Fou conquerit per Alfons I el Bataller i, probablement, pel seu amic i cap de l’exèrcit Gastó IV de Bearn el Croat, cap al 1118, data en què conqueriren també Saragossa. És probable que Gastó i la seva dona, Doña Talesa, cosina del rei, fossin els primers senyors, per bé que la primera data segura de la senyoria és del 1140, any que Ramon Berenguer IV el donà a Artal I d’Alagó, conegut també com Artau III de Pallars Sobirà. Més tard, la senyoria passà a les famílies dels Ladrón (pels volts del 1240), els Luna (des del 1323) i els Cerdán (des del 1414).

El 1461, Pedro Cerdán de Escatrón aconseguí del rei Joan II el mer i mixt imperi sobre la senyoria. El 1614 el domini de Sobradiel era d’Alberta Cerdán de Escatrón, que es casà el 1632 amb un llunyà parent seu, Alonso Celdrán de Alcarraz, que aconseguí ascendir el territori a la categoria de comtat el 1639. La família Celdrán-Cerdán detingué el títol fins el 1666, que morí Agustina Cerdán de Escatrón, germana d’Alberta, que el 1660 ja havia venut la propietat, retenint, però el títol, a Sebastián Cavero de Ahones, que el féu seu el 1670.

La família Cavero encara manté el títol, tot i que les terres foren venudes el 1945 a l’Insituto Nacional de Colonización, que les repartí majoritàriament entre els seus habitants, antics servents del comte, el 1947. De fet, Sobradiel, fou la darrera senyoria personal que subsistí, car tots els altres havien desaparegut, per llei, a mitjan segle XIX.

Senyors de Sobradiel 

Bibliografia

  1. Lagarda Mata, Ferran: Historias de Sobradiel (2011)
Nom Vida Senyor/Comte
Gastón IV de Bearn? ?-1131 1118-1131
Talesa de Aragón?   ?-1144 1131-1140
Artal I de Alagón 1085-1167 1140-1167
Palacín de Alagón ?-? 1167-?
Artal II de Alagón ?-1213 ?-1213
Toda de Las Cellas ?-∼1232 ?-∼1232
Blasco I de Alagón el Grande? 1190-1240
Artal III de Alagón? ?-1239
Blasco II de Alagón el Nieto 1209-1290 ?-1290
Pedro Ladrón de Vidaure i Sança Guillem ?-? / ?-?  ?-? / 1241-?
Pedro Lladró ?-? ?-?
Maria Ladrón y de Castre i Ramon de Vilanova i de Montagut ?-?  / ?-1323 ?-1323 / ?-1323
Pero III Martínez de Luna ?-1326 1323-1326
Pero IV Martínez de Luna el Mayor 1280-1343 1326-1343
Antonio de Luna ?-1419 1343-1413
Pedro Cerdán de Escatrón ?-? 1414?-?
Pedro Jerónimo Cerdán de Escatrón ?-? ?-?
Pero Cerdán de Escatrón y Tarba ?-1465 ?-1465
Ramón Cerdán ?-∼1508 1467-∼1508
Miguel Cerdán de Escatrón ?-? ∼1508-?
Rodrigo Celdrán ?-? ?-?
Miguel Cerdán? ?-?
Miguel Cerdán ?-1614 ?-1614
Alberta Cerdán de Escatrón ∼1610-∼1650 1614-∼1650
Alonso Celdrán de Alcarraz ?-∼1650 1639-∼1650
Antonio Celdrán de Alcarraz ?-∼1650 ?-∼1650
Agustina Cerdán de Escatrón / Ioseph Lopez Suarez /  Vicente Francés ?-1666 / ?-1659 / ?-1666 ∼1650-1666 / ∼1650-1659 / 1660-1666
Sebastián Cavero de Ahones 1622-1685 1670-1685
Faustino Cayetano Cavero de Ahones ?-1704 1685-1704
Mathias Cayetano Cavero de Ahones ?-1746 1704-1746
Nicolasa Cavero de Ahones? ?-?
Joaquín Cayetano Cavero de Ahones 1730-1788 1746-1788
Joaquín Mathias Cavero de Ahones ?-∼1804 1788-∼1804
Joaquín Tomás Cavero de Ahones 1765-1809  ∼1804-1809
Joaquín Florencio Cavero de Ahones 1796-1876 1809-1876
Joaquín Inocencio Cavero de Ahones 1829-1899 1876-1899
José Ignacio Cavero de Ahones 1870-1942 1899-1942
María Pilar Cavero de Ahones 1868-1972 1942-1972
María del Patrocinio Crespí de Valldaura 1903-1975 1973-1975
Sebastián Cavero de Ahones ?- 1979-