Tingué una infància difícil que el portà a la marginalitat; tanmateix realitzà estudis de primària i secundària, a catorze anys. A mitjan dècada de 1950 s’inicià en la música tocant la guitarra i component les primeres cançons, però no fou fins el 1970 que amb la gravació del disc No soy de aquí, ni soy de allá aconseguí l’èxit i el reconeixement internacional. Actuà i gravà amb cantants com Alberto Cortez, Julio Iglesias, Pedro Vargas o Neil Diamond. Considerat un cantautor de protesta, durant la darrera dictadura argentina (1976-83), hagué d’exiliar-se a Mèxic (1976). Fou assassinat a Ciutat de Guatemala per uns sicaris.
Musicalment es caracteritzà per les seves composicions de trobador, plenes d’anècdotes personals i reflexions espirituals. De la seva extensa discografia cal citar: El Carnaval del mundo; Ferrocarril (1984); Pateando nachos (1984); Cabralgando (1985); Entre Dios y el Diablo (1986); Lo Cortez no quita lo Cabral (1994, amb Alberto Cortez); Hombre de siempre...; El profeta de Gibrhan; Gracias a la vida; Sentires; Reflexiones; Este es un nuevo día; El oficio de cantor; Secreto; Recuerdos de oro; Época de oro; Mi Vida con Waldo de los Ríos; El Mundo Estaba Tranquilo Cuando Yo Nací; No estás deprimido, estás distraído (2005); Cantar sólo cantar / Cabral sólo Cabral (2006); etc.
També és autor de llibres, entre els quals destaquen Paraíso a la deriva, Conversaciones con Facundo Cabral, Mi Abuela y yo, Borges y yo, Cuaderno de Facundo i Los papeles de Cabral.