Els seus pares, que havien immigrat d’Instinción (Almeria) a Canet de Mar a la segona dècada del segle XX, ben aviat es traslladaren a Barcelona. Estudià pintura amb Josep Oriol Baqué i Mercader, i posteriorment, pintura, gravat i dibuix a l’Escola de la Llotja, amb artistes com Francesc Labarta. Freqüentà els ambients de l’època, com ara el Cercle Artístic de Sant Lluc.
Dedicada al paisatgisme, pintà indrets de Catalunya, Castella, Andalusia, les Balears, les Canàries, Venècia, Grècia, el Magrib, Cuba i Nova York. Les seves il·lustracions a l’oli o els gravats acompanyaren obres d’escriptors com Baltasar Porcel, Miquel de Palol, Marta Pessarrodona, Cesáreo Rodríguez-Aguilera o Josep Maria Carandell.
La primera mostra pública de la seva obra fou en una exposició solidària per a ajudar les famílies dels presos polítics, al final de la dècada dels quaranta. Després de diverses estades a París i a Madrid, el 1960 exposà individualment a la sala Jaimes de Barcelona; amb posterioritat ho feu a la sala Abril de Madrid i, en anys successius, a diverses galeries i museus de Catalunya, Palma, Sant Sebastià, Milà, Viena, Brussel·les, l’Havana i Nova York.
Fou guardonada, entre d’altres, amb el primer premi de pintura Ciutat de l’Hospitalet (1966); el segon premi de la Diputació de Girona (1967); el tercer premi de pintura Hidalgo de Caviedes al Concurs Rafael Zabaleta, de Jaén (1973); el premi de pintura Donart (1995), i el premi d’arts plàstiques del Museu de la Marina de Vilassar de Mar (1997). El 1999 inaugurà la mostra “El segle de les dones a la Mediterrània”, organitzat per l’Institut Català de la Dona.
La seva obra es troba a diversos museus, entre els quals el MACBA i el MNAC.