Trajectòria acadèmica
Graduat a la Universitat de Budapest (1959), en 1960-65 fou assistent de l’Institut d’història antiga d’aquesta universitat. El 1965 emigrà a l’aleshores Alemanya occidental, i l’any següent obtingué l’autorització per a exercir docència a la Universitat de Bonn, on impartí classes del 1968 al 1970. Posteriorment, fou professor d’Història antiga a les universitats de Bochum (1970-75) i Heidelberg des del 1975 fins a la jubilació (2002), i posteriorment com a professor emèrit.
Àmbit i temàtica d’estudi
Les seves recerques se centraren en la història de la Roma antiga, i com a epigrafista fou reconegut com una de les primeres autoritats en les inscripcions a les províncies de l’Imperi. Destaca el seu estudi sobre les inscripcions a l’antiga Tàrraco, recollits en l’obra col·lectiva Corpus Inscriptionum Latinarum iniciada a la segona meitat del segle XIX. Per a aquesta col·lecció preparà tres volums dedicats a les inscripcions trobades a la ciutat o en altres punts de l’Imperi però que hi feien referència. L’any 2011 en publicà el primer volum, que recollia i analitzava unes 1.600 inscripcions. S’interessà també per qüestions polítiques contemporànies que tractà en llibres des de la seva perspectiva d’historiador.
Publicacions (selecció)
Sobre la Roma antiga
- Bevölkerung und Gesellschaft der römischen Provinz Dalmatien (‘Població i societat de la província romana de Dalmàcia’, 1965)
- Fasti Hispanienses. Senatorische Reichsbeamte und Offiziere in den spanischen Provinzen des römischen Reiches von Augustus bis Diokletian (‘Fasti Hispaniensis. Funcionaris i oficials senatorials a les províncies hispàniques de l’imperi Romà des d’August fins a Dioclecià’, 1969)
- Probleme der Geschichtswissenschaft (‘Problemes de la ciència històrica’, 1973)
- Römische Sozialgeschichte (‘Història social de Roma’, 1975)
- Die Römischen Inschriften von Tarraco (‘Les inscripcions romanes de Tarraco’, 1975)
- Konsulat und Senatorenstand unter den Antoninen (‘Consolat i rang de senadors sota els Antonins’, 1977)
- Römisches Städtewesen auf der neukastilischen Hochebene. Ein Testfall für die Romanisierung (‘Les ciutats romanes a l’altiplà de Castella la Nova. Un cas de romanització’, 1987)
- Römische Heeresgeschichte (‘Història de l’exèrcit romà’, 1987)
- Die Bauinschriften des Aquäduktes von Segovia und des Amphitheaters von Tarraco (‘Les inscripcions de l’aqüeducte de Segòvia i de l’amfiteatre de Segovia’, 1997)
- Städte, Eliten und Gesellschaften in der Gallia Cisalpina. Epigraphisch-historische Untersuchungen (‘Ciutats, elits i societats a la Gàl·lia Cisalpina. Recerques epigraficohistòriques’, 1999)
- Provincia Hispania superior (2000)
- Inschriftliche Denkmäler als Medien der Selbstdarstellung in der römischen Welt (‘Els monuments inscrits com a testimoniatge del món romà’, 2001)
Generals
- Ungarn 1956. Aufstand, Revolution, Freiheitskampf (‘Hongria 1956. Revolta, Revolució i lluita per la llibertat’, 1996)
- Das Imperium Romanum - ein Vorbild für das vereinte Europa? (‘L’imperi Romà - un model per a l’Europa unida ?’, 1999)
Institucions acadèmiques (selecció)
- Societat hongaresa d’història antiga (membre 1960-65, membre corresponent 1982)
- Association Internationale d’Épigraphie Grecque et Latine (1965)
- Societat Mommsen (1966)
- The Roman Society (1970-2006)
- Societat Arqueològica de Tarragona (membre corresponent 1971-2002, posteriorment membre d’honor)
- Real Academia de la Historia (1971, membre corresponent)
- Unió d’Historiadors Alemanys (1971-2010)
- Acadèmia de les Ciències de Heidelberg (1978)
- Institut d’Arqueologia Alemany (membre corresponent 1979-87, posteriorment membre ordinari)
- Acadèmia Pontificia d’Arqueologia (1990, membre corresponent),
- Acadèmia Europea de Londres (1991)
- Acadèmia Hongaresa de Ciències (1995)
- Acadèmia Polonesa de Ciències i Arts (1996, membre estranger)
- Institut d’Estudis Catalans (1996, membre corresponent)
- Acadèmia Finlandesa de Ciències (1997, membre corresponent)
Distincions (selecció)
- Medalla Kuzsinszky de la Societat Arqueològica Hongaresa (1965)
- Premi Gottfried Wilhelm Leibniz de la Fundació Alemanya per a la Recerca (1986)
- Medalla de la Facultat de Filosofia i Lletres de Tarragona de la Universitat de Barcelona, des del 1991 Universitat Rovira i Virgili (1988)
- Doctorat honoris causa de la Universitat Autònoma de Barcelona (1988)
- Premi Max Planck de la Fundació Alexander von Humboldt i de la Societat Max Planck (1992)
- Doctorat honoris causa de la Universitat de Pécs (1992)
- Premi Internacional Catalunya de l’Institut d’Estudis Catalans (1997)
- Placa Nagy Imre del president de la República d’Hongria (1997)
- Medalla de la Universitat de la Corunya (1998)
- Creu de Sant Jordi (2001)
- Doctorat honoris causa de la Universitat de Bolonya (2002)
- Creu del Mèrit de la República Federal d’Alemanya (2002)
- Medalla d’argent de la Ciutat de Tarragona (2008)
- Doctorat honoris causa de la Universitat Rovira i Virgili (2009)
- Medalla d’Or de la Universitat de Ferrara (2011)
- Doctorat honoris causa de la Universitat de Viena (2011)