Imre Makovecz

(Budapest, 20 de novembre de 1935 — Budapest, 27 de setembre de 2011)

Arquitecte hongarès.

Graduat a la Universitat Tècnica de Budapest l’any 1959, des d’aquest any formà part de diversos equips d’arquitectes. El 1981 cofundà l’estudi MAKONA, del qual n'esdevingué el cap a partir del 1991. Exercí també la docència a la Universitat Tècnica de Budapest des de l’any 1981 i fou fundador (1992) i president fins a la mort de l’Acadèmia de les Arts Hongaresa. 

Influït per l'antroposofia de Rudolf Steiner, l’obra de Frank Lloyd Wright i d'Antoni Gaudí, entre d’altres, i també per l’art popular hongarès, fou un destacat exponent de l’arquitectura orgànica. Els seus edificis són notables per la cerca de formes afins a la natura i per eludir les angulositats i les línies rectes. 

Entre les seves obres hom pot esmentar el centre cultural de Sárospatak (1982), el poliesportiu de Visegrád (1985), el pavelló hongarès de l’Exposició Universal de Sevilla (1992), el centre cívic de Kakasd (1996), l’auditori Stephaneum de Piliscsaba (1995), l’església catòlica de Miercurea Ciuc, a Romania (2001), i la terminal d’autobusos de Makó (2010). Rebé, entre d’altres, el premi Kossuth (1990), el més prestigiós d’Hongria en l’àmbit de les arts.