Carme Contreras i Verdiales

(Saragossa, 4 d’octubre de 1932 — ?, 6 de juliol de 2020)

Actriu i dobladora.

Debutà a nou anys doblant papers infantils, i posteriorment, també molt sovint, veus de bruixes i altres personatges de fantasia. Com a dobladora, destacaren els seus doblatges dels personatges Boy (1947) a Tarzan’s New York Adventure (1942), de Richard Thorpe; Arliss Cooper a la telesèrie Dallas (1983), i E.T. (1986), de Steven Spielberg. Treballà també sovint en teatre, ràdio i televisió.

En teatre, entre d’altres, actuà a La ferida lluminosa, de Josep Maria de Sagarra (1954); No és mai tard... si s’arriba d’hora (1957), de Jaume Villanova; Un home entre herois (1958), de Rafael Tasis; Els dimecres... Elena (1970), de Muriel Resnik; Berenàveu a les fosques (1973), de Josep Maria Benet i Jornet, i Salvem les balenes ... i el meu matrimoni què? (2010), d’Ivan Campillo.

En cinema, actuà com a secundària, entre d’altres, a Plácido (1961), de Lluís Garcia Berlanga; Mater amatísima (1980), de Josep Antoni Salgot; El pico (1983), d’Eloy de la Iglesia; Faust 5.0 (2001), d’Àlex Ollé i Isidro Ortiz; Working Class (2005), de Xavier Berraondo; Perfume. The Story of a Murderer (2006), de Tom Tykwer; Presumptes implicats (2007), d’Enric Folch, i REC 3: Gènesi (2012), de Francesc Plaza.

Per a la televisió actuà en nombroses obres teatrals, en telefilms i en sèries, entre les quals cal destacar El cor de la ciutat (2000-09), que li donà una considerable popularitat. Entre d’altres, actuà també a Estació d’enllaç (1996), Crims (2000), El mundo de Chema (2006) i Serrallonga (2008). L’any 2011 hom li dedicà un homenatge amb motiu dels setanta anys de trajectòria professional i el 2012 fou nomenada membre d’honor de l’Acadèmia del Cinema Català.