i María Soraya Sáenz de Santamaría Antón | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

María Soraya Sáenz de Santamaría Antón

Política
María Soraya Sáenz de Santamaría Antón
© La Moncloa
ciències polítiques polít
Política i advocada castellana.
Valladolid, 10 de juny de 1971

Llicenciada en dret per la Universitat de Valladolid (1994), fou advocada de l’Estat per Lleó, i posteriorment professora associada de dret administratiu de la Universitat Carles III de Madrid.

Afiliada al Partido Popular, fou assessora jurídica de Mariano Rajoy des de l’any 2000, i n’esdevingué un dels col·laboradors de més confiança. Tot i que no resultà elegida diputada en les eleccions del març del 2004, la renúncia a l’escó de Rodrigo Rato en ser nomenat a la presidència del Fons Monetari Internacional li permeté ocupar l’escó al Congrés dels Diputats.

Els anys 2004-08 fou secretària executiva de política territorial del Partido Popular i el 2006 fou membre de la ponència del PP que proposà les esmenes que retallaven dràsticament l’Estatut d'Autonomia de Catalunya del 2006.

El 2008 tornà a ocupar l’escó al Congrés, aquest cop per elecció. Del març d’aquest any al novembre del 2011 fou portaveu a l’oposició del Partido Popular. El desembre del 2011 fou nomenada ministra de la Presidència, vicepresidenta i portaveu de l’executiu presidit per Mariano Rajoy sorgit de les eleccions del 20 de novembre. Mantingué aquests càrrecs en el govern en funcions després de les eleccions del desembre del 2015 i del juny del 2016 fins a l’octubre del 2016, en què passà a ser titular d’Administracions Territorials alhora que mantenia la vicepresidència en el nou executiu presidit per Mariano Rajoy (novembre del 2016), fins a la moció censura que en provocà la caiguda el juny del 2018.

En aquests càrrecs, fou la cara visible del govern espanyol en les negatives reiterades a qualsevol mena de negociació amb la Generalitat de Catalunya, sobretot a partir de l’anunci de la celebració del Referèndum de l’1 d’octubre, i verbalitzà les amenaces contra lleis i càrrecs de la Generalitat posteriorment traslladats al Tribunal Constitucional i altres instàncies judicials. En el que qualificà d'“oferta de diàleg”, cercà la complicitat de les mesures de força del govern espanyol entre empresaris i l’oposició unionista, entre d’altres. Durant l’aplicació de l’article 155 d’intervenció de la Generalitat de Catalunya per part del govern espanyol (27 d’octubre de 2017 - 2 de juny de 2018), fou delegada del president del govern espanyol Mariano Rajoy, el qual assumia totes les funcions i competències del president de la Generalitat de Catalunya Carles Puigdemont. Cessà en els càrrecs ministerials després que prosperés la moció de censura contra el president Rajoy (1 de juny de 2018) i al juliol disputà sense èxit la seva candidatura a la presidència del PP. L’octubre del 2018 el govern socialista presidit per Pedro Sánchez la nomenà membre del Consell d’Estat. El març del 2019 s’incorporà al consell d’administració del despatx d’advocats Cuatrecasas.

Data de revisió: 
2019-03-11
Llegir més...