OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Jon Landáburu Illarramendi

Lingüística i sociolingüística
Jon Landáburu

lingüística ling
Lingüista basc.
París, 15 de novembre de 1943

Llicenciat (1965) en filosofia per la Universitat de la Sorbona de París, posteriorment es diplomà (1971) i doctorà (1976) en Lletres i Ciències Humanes (especialitat lingüística), per la mateixa universitat. Posseeix les nacionalitats francesa i colombiana.

Després d’exercir a França la docència en filosofia a l’ensenyament secundari, al final dels anys seixanta passà al Liceu Francès de Bogotà, i des d’aleshores començà una trajectòria acadèmica que alternà a les universitats de París i de Los Andes de Bogotà -on fou professor titular del 1992 al 2000-, i en les quals impartí matèries diverses sobre lingüística, antropologia, i gramàtica del basc i de les llengües ameríndies. 

Formà part, fundà o dirigí organitzacions dedicades a la recerca en aquest àmbit: fou membre del comitè científic de l'Atlas lingüístico de lenguas indígenas de Colombia de l’Instituto Caro y Cuervo de Bogotà (1986-91) i a la Universitat de los Andes fou director (fundador) de l’Escuela de Postgrado en Etnolingüística del 1984 al 1996, dedicat a la formació d’etnolingüistes colombians especialitzats en llengües i cultures indígenes, i també fou director del Centro Colombiano de Estudios de Lenguas Aborígenes (CCELA) del 1989 al 1996.

Com a especialista en aquestes llengües, formà part d’organismes del Govern colombià per a la seva preservació, estudi i difusió, tals com el Comitè Nacional de Lingüística aborigen (1986-95) i del 1992 al 1995 fou coordinador del programa de traducció de la Constitució Política del 1991 a les llengües indígenes. Posteriorment ha estat designat assessor del ministre de Cultura de Colòmbia i director del programa de protecció de la diversitat etnolingüística del Govern colombià (des del 2007). Fruit de la seva col·laboració amb el Govern colombià fou la Llei de llengües natives, promulgada al gener del 2009, per a la protecció i revitalització de 68 llengües (65 natives, 2 criolles, i el romaní).

A França fou secretari general adjunt de la Société des Américanistes de París (1980-82), director del laboratori d’etnolingüistica ameríndia del Centre National de la Recherche Scientifique (1981-88), de la secció lingüística del qual fou membre (del 1980 al 1983 i del 1995 al 1999), i de la comissió de ciències socials de l’Institut Français de Recherche Scientifique pour le Développement en Coopération (1991-96), director del centre d’investigació de les llengües indígenes americanes del CNRS (2001-06) i membre del comitè de lectura del CNRS (2002-07).

Entre les seves nombroses publicacions hom pot esmentar La langue des Andoke (1979), Tradiciones de la gente del Hacha, Mitología de los indios andoques del Amazonas (1984 en col·laboració), diversos quaderns pedagògics en llengua andoque (1992-94), Estructuras sintácticas de la predicación: lenguas amerindias de Colombia (1995, editor i autor), Faits de Langue (2003, coautor i coeditor), L’énonciation médiatisée II. Le traitement épistémologique de l’information : illustrations amérindiennes et caucasiennes (2007, coautor i coeditor).

Edità també diversos volums sobre les llengües aborígens de Colòmbia a partir de l’arxiu de Paul Rivet (1996-99).

L’any 2012 li fou atorgat el premi Linguapax i el 2017 el Premi Internacional Ramon Llull.

Data de revisió: 
2018-02-26

Llegir més...