i Wang Shu | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Wang Shu

Arquitectura
Wang Shu

arquitectura arquit
Arquitecte xinès.
Urumqui, Xinjiang Iugur, 1963

Estudià a l’Institut de Tecnologia Nan Nanjing, on l’any 1985 es graduà i el 1988 es doctorà. Amb la seva muller, Lu Wenyu, el 1997 establí estudi propi a Hangzhou, que anomenà Estudi d’Arquitectura Amateur. A diferència de molts arquitectes xinesos de la seva generació, que s’inspiren en l’alta tecnologia i la modernitat radical, en els seus projectes hi té una clara preponderància la tradició constructiva xinesa d’arrel popular, que combina amb dissenys agosarats. A aquests atributs, hi afegeix una preocupació per l’escala humana. Des de l’any 2000 és professor de l’Acadèmia Xinesa de les Arts de Hangzhou, l’Escola d’Arquitectura de la qual presideix des del 2007.

D’entre els seus projectes més detacats, sempre en col·laboració amb la seva muller, cal esmentar la biblioteca de la Universitat de Suzhou (2000), el Museu d’Art Contemporani de Ningbo (2005), el conjunt de cinc cases a Ningbo (2005), el Campus Xiangshan de l’Acadèmia d’Art de la Xina, a Hangzhou, en dues fases (2004 i 2007), la Casa de Ceràmica de Jinhua (2006), els blocs d’apartaments verticals de Hangzhou (2007), el Museu d’Història de Ningbo (2008), i el pavelló d’exposicions del carrer imperial de la dinastia Song del Sud, també a Hangzhou (2009).

Ha participat també en nombroses exposicions internacionals d’arquitectura, entre les quals cal esmentar l’exposició de joves arquitectes experimentals xinesos de Pequín (1999), la Biennal de Xangai (2002), l’exposició Alors, La Chine , al Centre Pompidou de París (2007), la Biennal de Venècia d’arquitectura, on participà amb l’obra Jardí de teules (2006), Built in China , al Centre d’Arquitectura de Nova York (2007), l’exposició individual Arquitectura com a resistència al Centre BOZAR de les Belles Arts de Brussel·les (2009) i novament a la Biennal de Venècia amb l’obra Decandiment de la cúpula (2010), que rebé una menció especial.

Ha rebut també altres guardons, com el premi d’Arquitectura de la Xina (2004), el primer premi global per a l’arquitectura sostenible (2007), el premi Schelling (amb Lu Wenyu) (2010), la Medalla d’Or de l’Acadèmia d’Arquitectura de França (2011) i el Premi Pritzker (2012).

Llegir més...