El capital eròtic depèn de factors genètics (complexió del cos, bellesa física, etc.) i de factors culturals apresos (la sociabilitat, el capteniment, la forma de vestir-se, etc). Segons Adam Isaiah Green, el capital eròtic mesura l’atractiu sexual d’una persona, és variable i es pot potenciar.
Tenir més atractiu sexual pot facilitar les relacions humanes i l’accés a determinats càrrecs de responsabilitat laboral. La idea sorgeix d’una interpretació sui generis i una ampliació de la noció de capital de Pierre Bourdieu. Com amb altres formes de capital, el capital sexual és convertible: és a dir, les persones que tenen capital eròtic poden tenir un accés més fàcil al capital social (contactes) i al capital econòmic (riquesa).