Aquests mecanismes intel·ligents consisteixen en la recollida de dades per part d’una xarxa de sensors, i en la posterior anàlisi automatitzada d’aquelles que permet la millora en la presa de decisions sobre diferents serveis. Alguns exemples de serveis que poden fer ús d’aquesta intel·ligència són el control automàtic de l’enllumenat públic, el control del reg depenent de la humitat, la recollida d’escombraries segons l’estat dels contenidors, el control automàtic dels semàfors segons l’estat del trànsit, etc.
Les ciutats intel·ligents a més d’una bona xarxa d’infraestructures d’informació (telecomunicacions i sistemes d’informació), disposen d’un teixit tecnosocial innovador que comporta un increment del capital social i de la capacitat dCaprenentatge de tota la ciutat, que dóna resposta als reptes econòmics, socials, polítics i mediambientals, alhora que té en compte el ciutadà com a punt de referència bàsic. L’estalvi energètic o de l’aigua, la millora de la mobilitat urbana o de les noves necessitats socials són alguns dels reptes més importants als quals vol respondre una ciutat intel·ligent, apostant per posar la tecnologia al servei de l’eficiència i l’eficàcia dels serveis que s’ofereixen al ciutadà. Els tres eixos de la ciutat intel·ligent són la hiperconnectivitat (xarxes de telecomunicacions), els components de ciutat (tecnologia interoperable) i la cocreació o participació ciutadana.