Mercè Pàniker i Alemany

(Barcelona, 27 de febrer de 1920 — Barcelona, 28 de gener de 2012)

Mercè Pàniker i Alemany

© Família Pàniker

Empresària i activista social.

Filla de l’empresari indi establert a Catalunya Sri Ramuni Paniker i germana del sacerdot i filòsof Raimon Panikkar i del filòsof Salvador Pàniker, durant la Guerra Civil Espanyola estudià en un internat prop de Bonn. Llicenciada en ciències químiques per la Universitat de Barcelona (1943), s’incorporà a l’empresa de tints i coles fundada pel seu pare el 1922 (Pániker SA), que dirigí a la mort d’aquest, del 1954 al 1974. El 1950 cofundà l’Asociación Química Española de la Industria del Cuero (AQEIC), que presidí a la primera meitat dels anys setanta. En 1975-77 fou presidenta de la Unió Internacional de Societats de Químics i Tècnics de la Indústria de l’Adoberia (IULTCS). El 1974 abandonà l’empresa familiar i posteriorment fundà l’empresa Bil·liena Química SA, amb seu a Villena (Alt Vinalopó). També fou presidenta de l’Associació de Químics de Catalunya que uní amb el Col·legi de Químics de Catalunya. Membre de la junta directiva de la Petita i Mitjana Empresa de Catalunya (PIMEC) i representant del Consell Social de la Universitat de Barcelona, els anys vuitanta fou directiva de TYCSA, amb filials a França i Alemanya, i al final de la seva vida professional fou membre de l’Organització de les Nacions Unides per al Desenvolupament Industrial (ONUDI), dins la qual realitzà missions d’assessorament industrial a l’Àfrica, Àsia i Amèrica. Afiliada el 1976 a Unió Democràtica de Catalunya, el 1992 fou cofundadora de FEMVISIO, entitat d’àmbit europeu dedicada a la promoció de la dona empresària, que participà en la Conferència de Pequín sobre la Dona (1995) i fou acceptada com a consultora de la Comissió Econòmica i Social de les Nacions Unides (ECOSOC). En memòria del seu pare, el 1998 establí la Fundació Ramuni Paniker Trust a l’estat indi de Kerala, amb l’objectiu d’assistir estudiants amb talent i pocs mitjans econòmics. Rebé la Medalla President Macià de la Generalitat de Catalunya (2007) i la Medalla d’Argent a la millor ciutadana europea per la Fondation du Mérite Européen (2007), entitat luxemburguesa que premia les contribucions a la presa de consciència de la Unió Europea.