Graduada en ciències socials, formà part del grup poètic Orígenes, nascut al voltant de la revista homònima (1944-56), en el qual també hi havia el seu espòs, Cintio Vitier. Investigadora literària lligada a la Biblioteca Nacional José Martí i al Centro de Estudios Martianos, combinà l’assaig amb obres de creació lírica com Transfiguración de Jesús en el Monte (1947), Las miradas perdidas (1951), Visitaciones (1970), Créditos de Charlot (1990, premi de la Crítica cubana 1991), Los Rembrandt de l’Hermitage (1992, premi de la Crítica cubana 1992), Nociones elementales y algunas elegías (1994), Habana del centro (1997, premi de la Crítica cubana 1996), Antología poética (1997), Poesía escogida (1999, amb Cintio Vitier), El instante raro (2010) o l’antologia ¿De qué, silencio, eres tú, silencio? (2011), entre d’altres.
Entre les obres d’assaig, algunes les signà amb el seu marit, com Estudios críticos (1964), Temas martianos (1969), Poesías y cartas (1977), Flor oculta de poesía cubana (1978) i La literatura en el Papel Periódico de La Habana (1991, escrita també per Roberto Friol). Altres obres són Poesías de Juana Borrero (1967), Los versos de Martí (1968), Bécquer o la leve bruma (1971), Hablar de la poesía (1986, premi de la Crítica cubana 1987), Textos antimperialistas de José Martí (1990), Darío, Martí y lo germinal americano (2001, premi de la Crítica cubana 2001), Quevedo (2003), Juana Borrero y otros ensayos (2011) i El orden del homenaje (2018).
La seva obra mereixé guardons com l’orde Alejo Carpentier, les medalles 30 Aniversario de la Academia de Ciencias de Cuba i Fernando Ortiz, i el premi Pablo Neruda del 2007. L’any 2011, la seva carrera rebé un doble reconeixement internacional: els premis Reina Sofía de Poesía Iberoamericana i Ciudad de Granada-Federico García Lorca.