Es titulà arquitecte a la Universitat Tecnològica de Hèlsinki el 1966. Tot i que ha projectat nombroses arquitectures com la reforma de la Casa de Cultura de Rovaniemi (1984-86 i 2009-10), el Museu del Banc de Finlàndia (2002-03) o el centre comercial Kamppi a Hèlsinki (2003-06), la seva contribució a l’arquitectura internacionalment més reconeguda és la seva obra teòrica, sovint considerada una de les més destacades aportacions al pensament fenomenològic des de la professió arquitectònica. El seu llibre The Eyes Of The Skin: Architecture And The Senses ha tingut una destacada influència des que fou publicat el 1996. Pallasmaa, inspirat pel pensament fenomenològic i, particularment, per l’obra de Merlau Ponty, s’ha mostrat crític per mitjà dels seus textos i conferències amb el que considera l’ocularcentrisme dominant de la cultura occidental, i ha reivindicat una arquitectura més connectada a l’ésser humà mitjançant tots els sentits. Des del 1978 al 1983 dirigí el Museu d’Arquitectura Finesa i entre els anys 1991 i 1997 fou professor a l’Escola d’Arquitectura de la Universitat Tecnològica de Hèlsinki, tot i que també ha impartit docència en altres escoles d’arquitectura del món. Entre els múltiples reconeixements ha destacat darrerament el seu nomenament el 2009 com a membre internacional pel RIBA.