Es llicencià en medicina a la Universitat de Barcelona (1969), on es doctorà (1979). El 1988 fou nomenat cap del Servei de Medicina Interna (reumatologia i geriatria) a l’Hospital Universitari de la Vall d’Hebron de Barcelona i el 1992, catedràtic de Medicina Interna de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Fou vicedegà (1991-97) i degà (1997-2001) de la Facultat de Medicina de la UAB. Des del 2000 és Honorary Fellow de l’Acadèmia Americana de Medicina i és membre del Consell Català d’Especialitats Mèdiques. President del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (2010-2014), ha estat vicepresident de la Comissió Nacional d’Avaluació del Medicament i president de la Societat Catalana i de la Societat Espanyola de Medicina Interna. Des del 1985 també és membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i des del 2000 editor de la revista Medicina Clínica. Coordinà l’anomenat Informe Vilardell (2005, del qual el 2010 hom en publicà una segona part), sobre la sostenibilitat del sistema sanitari públic català, i que donà lloc, el 2011, a la creació del Consell Assessor per a la Sostenibilitat i el Progrés del Sistema Sanitari, adscrit a la Presidència de la Generalitat i del qual fou nomenat president. Després de jubilar-se com a metge de la sanitat pública (2016), s'incorporà a l'Institut Universitari Dexeus. Ha rebut el Premi Pere Farreras i Valentí (1978) atorgat per l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i Balears, la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic de la Generalitat de Catalunya (1996) i la Creu de Sant Jordi (2015). L'any 2016 publicà Confessions d'un metge.