D’origen humil, començà a treballar a dotze anys, i a quinze s’implicà en la lluita política contra la dictadura del xa, fet que el portà a ser empresonat i torturat. Posteriorment, combaté el fonamentalisme islàmic i derivà el seu activisme cap a la literatura i el cinema, que veié com uns mitjans que, a més del vessant artístic, servien per a modificar les consciències. Formà part de l’anomenada Nova Ona del cinema iranià —amb directors com Abbas Kiarostami, Jafar Panahi Majid Majidi i Bahman Ghobadi—, ha escrit guions i obres de teatre, i el 1996 fundà l’escola de cinema Makhmalbaf Film House —des d’on ha produït les pel·lícules de la seva dona Marzieh Meshkini i les seves filles Samira i Hana— i ha dut a terme una important tasca humanitària i cultural. Les seves pel·lícules més conegudes són Gabbeh (1995), Sokut (‘El silenci’, 1997) i Kandahar (2001).