És catedràtic d’història contemporània a la Universitat de Barcelona i vicedirector del Centre d’Estudis Històrics Internacionals-Pavelló de la República (CEHI). Dirigeix la revista Segle XX: Revista Catalana d’Història. Ha enfocat les seves investigacions a l’estudi del món rural, els moviments polítics i la Transició a l’Estat espanyol. Algunes de les seves obres més importants són: La Conca de Barberà, 1980-1939: de la crisi agrària a la Guerra Civil (1986); De pagesos a ciutadans: cent anys de sindicalisme i cooperativisme agraris a Catalunya, 1893-1994 (1995), La ruptura catalana: les eleccions del 15-J del 1977 (2002), i La veu del PSUC, Josep Solé Barberà, advocat: 1913-1988 (2007). També ha destacat en la seva faceta política: fou alcalde de Montblanc per Iniciativa per Catalunya en dues etapes (1991-93 i 1995-99).