Llicenciada en filologia catalana a la Universitat de Barcelona (1993), el 1997 es doctorà en filologia romànica amb la tesi titulada Formes de la follia a l’Edat Mitjana. Estudi comparatiu de textos medievals i representacions iconogràfiques. Professora del departament de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada de la Universitat de Barcelona (1998-2013), en aquesta institució ocupà també el càrrec de directora acadèmica del màster de Literatura en l’Era Digital (2012-13). Fou també professora dels Estudis d’Humanitats i Filologia (1999-2007) i Llengües i Cultures (2007-09) de la Universitat Oberta de Catalunya. Especialitzada en literatura en entorns virtuals, des del 2001 dirigeix el grup de recerca Hermeneia, sobre estudis literaris i tecnologies digitals.
Ha publicat nombrosos estudis i textos divulgatius, entre els quals destaquen Literatura comparada (2003), juntament amb Enric Bou, Estudis literaris i tecnologies digitals (2006), Poètiques catalanes del segle XX (2008), Per què llegir els clàssics, avui (2011), Dos amants com nosaltres. Grans històries d’amor i passió de la literatura catalana (2012), Clàssics moderns (2013), Under construction. Literatures digitals i aproximacions teòriques (2013) i La literatura en un tuit (2017). Ha estat editora de Textualidades electrónicas. Nuevos escenarios para la literatura (2005) i, en el camp dels estudis dramàtics ha editat i prologat Reescribir la escena (1998), Utopías del relato escénico (1999), Escenografía del cuerpo (2000), Deseo, construcción y personaje (2002) i La escena imposible ante el globo mundial (2003). Col·labora en diversos mitjans de comunicació.
Durant l’any 2012 fou la comissària de l’Any Sales, Calders, Tísner, organitzat per la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona. El gener del 2013 succeí Oriol Izquierdo en la direcció de la Institució de les Lletres Catalanes, càrrec que ocupà fins el gener del 2018. El 21 de desembre de l’any anterior obtingué un escó al Parlament de Catalunya per la coalició Junts per Catalunya (JxCat), en les eleccions convocades pel govern espanyol després de la intervenció de la Generalitat de Catalunya. El juny del 2018 s’incorporà com a consellera de Cultura en el govern de la Generalitat de Catalunya presidit per Joaquim Torra. El 24 de març de 2019 fou substituïda en el càrrec per Mariàngela Vilallonga per tal de concórrer com a candidata de Junts per Catalunya al Congrés dels Diputats en les eleccions generals del 28 d’abril, en les quals aconseguí l’escó, que tornà a guanyar en les eleccions anticipades del 10 de novembre. Segona de la llista de Junts per Catalunya en les eleccions catalanes del 14 de febrer de 2021, guanyà l’escó parlamentari, i el 12 de març fou elegida presidenta del Parlament de Catalunya. El 4 de juny de 2022 fou elegida presidenta de Junts per Catalunya.
El 28 de juliol de 2022 fou suspesa com a presidenta i diputada per la Mesa del Parlament, en aplicació de l’article 25.4 del reglament del Parlament, després que li fou obert un judici oral en el procés judicial per la seva gestió al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes. El 30 de març de 2023 el Tribunal Superior de Justícia de Catalunyà la condemnà a quatre anys i mig de presó i a 9 d’inhabilitació, per un delicte de prevaricació i falsedat documental. L’u de juny del mateix any el Parlament li retirà definitivament l’escó.