i Jordi Casanovas i Güell | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Jordi Casanovas i Güell

Teatre
Jordi Casanovas i Güell
© TNC / David Ruano
teatre teat
Dramaturg i director teatral.
Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 9 de novembre de 1978

Estudià enginyeria de telecomunicacions i belles arts a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 2005. Es formà com a dramaturg a l’Obrador de la Sala Beckett i a l’Institut del Teatre de Barcelona. És autor de nombroses obres teatrals, que generalment dirigeix, centrades en temes polèmics d’actualitat i en les quals destaca l’adaptació del llenguatge a la realitat que vol reflectir.

Destaquen les obres Les millors ocasions (2002, premi Josep Robrenyo), Beckenbauer (2005, premi Ciutat d’Alcoi), Estralls (2006, premi Ciutat de València), la trilogia Hardcore videogames (premi Crítica Serra d’Or 2007 i premi de la Crítica de Barcelona a la revelació de la temporada 2006-07), La revolució (premi Butaca al millor text teatral 2009), Un home amb ulleres de pasta (2010), la trilogia sobre la identitat catalana formada per Una història catalana (estrenada al Teatre Nacional de Catalunya, 2011, premi Butaca al millor text teatral), Pàtria (2012, premi Ciutat de Barcelona de teatre) i Vilafranca (2015, versió cinematogràfica de Lluís M. Güell amb guió de Casanovas), Ruz-Bárcenas (2014), La dansa de la venjança (2019), Valenciana (la realitat no és suficient) (2019) i Jauría (2019, premis Max 2020 a la millor producció teatral i a la millor adaptació teatral). Autor de Mala broma (2018, dirigida per Marc Angelet) i Gazoline (2020, direcció de José Luis Arellano), com a director és poden esmentar les obres Dansa de mort (2017), d’August Strindberg i Adossats (2018), escrita i interpretada per Ramon Madaula. L’any 2020 impulsà #Coronavirusplays, una iniciativa consistent en la creació de petites peces teatrals sobre la pandèmia de la COVID-19 compartides per via telemàtica.

A banda del vessant com a director i dramaturg, la seva trajectòria en el camp teatral ha estat fortament vinculada a la companyia FlyHard, creada el 2006, amb la qual ha estrenat bona part de la seva producció. El 2010 la companyia inaugurà la Sala FlyHard a Barcelona, de la qual fou també director artístic fins el novembre del 2013. Una altra iniciativa destacada fou la creació (2017), amb Carles Manrique, de la productora teatral Hause & Richman (H&R), centrada en la dramatúrgia catalana contemporània.

Col·laboració: 
AAQ
Data de revisió: 
2020-09-08

Llegir més...