Concebut inicialment per a intercanviar prefixos del protocol IP versió 4 (IPv4), actualment existeix una extensió (anomenada Multiprotocol BGP o MP-BGP) que permet comunicar informació d’encaminament d’altres protocols. A diferència d’altres protocols (com els interiors, Interior Gateway Protocols o IGPs), els encaminadors BGP estableixen i mantenen una sessió un a un entre ells emprant el protocol de transport TCP, i no retransmeten la informació d’encaminament periòdicament. En el BGP, la informació d’encaminament (per exemple prefixos de xarxa) s’acompanya dels anomenats atributs, que donen informació addicional sobre els mateixos i condicionen si un encaminador emprarà o no les rutes apreses d’un veí BGP. Existeixen atributs obligatoris i opcionals. Un atribut obligatori és l’anomenat AS_PATH, que conté la seqüència dels identificadors dels sistemes autònoms per on cal passar per tal d’arribar al prefix (xarxa). Per aquest motiu, es diu que el BGP obeeix el paradigma vector camí. Els atributs permeten als sistemes autònoms executar les seves polítiques d’encaminament i d’enginyeria de tràfic. Existeixen dues variants del protocol BGP segons l’emprin encaminadors del mateix sistema autònom (iBGP o BGP interior) o de diferents sistemes autònoms (eBGP o BGP exterior).
m
Electrònica i informàtica