La cavitat, situada a primera línia de mar, fa uns 200 m de longitud i té diverses galeries secundàries. Des de la seva descoberta, l’any 1954, per Santiago Casanova i Giner, l’indret ha estat objecte de campanyes arqueològiques dirigides per diferents organismes. La troballa més interessant fou una mandíbula de neandertal que s’exposa al Museu d’Arqueologia de Catalunya, a Barcelona. L’aplicació del mètode de datació d’urani-tori de la Universitat de Bristol (Regne Unit) ha concedit una antiguitat de 53.200 anys a aquesta resta humana. Amb aquesta nova datació, la mandíbula passa a ser una mica més moderna que la de Banyoles, que té 60.000 anys d’antiguitat.