Es graduà el 1969 en Procediments Pictòrics a l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics de Barcelona (“Llotja”) i en pintura a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi.
Des del 1971 al 2002 fou professor de procediments pictòrics i tècniques murals al primer d’aquests centres. Fins a la seva mort residí i treballà a Barcelona i Sant Quirze del Vallès. Des del 1972 féu una vuitantena d’exposicions individuals en ciutats dels Països Catalans (Barcelona, Sitges, Valls, Lleida, Tortosa, Vic, Reus, Girona, Tortosa, Tarragona, Alacant, Andorra, etc.) de l’Estat espanyol (Madrid, Santiago de Compostel·la, etc.) i Europa (Düren, Alemanya), i participà en més de quatre-centes exposicions col·lectives arreu del món.
A banda de la pintura, conreà també amb assiduïtat el gravat i el mural, i en aquest gènere cal esmentar els frescos per als laterals del presbiteri del santuari de la Misericòrdia de Reus l’any 2001.
L’obra de Martró té com a motiu gairebé exclusiu la figura humana, molt especialment el rostre femeni, a través del qual cerca transmetre un equilibri entre emoció i serenitat, una serena inquietud.
És representada en nombroses col·leccions privades i també en museus, entre els quals cal esmentar el Museu del FC Barcelona, el Museu d’Art Modern de Reus, el Museu d’Art Modern de Catalunya, el Museu Francisco Gil de Salamanca o el Museu Abelló de Mollet, i també en institucions diverses (diputacions de Barcelona i Lleida, Institut d’Estudis Ilerdencs, Ajuntament de Molins de Rei, etc.).
Obtingué nombrosos premis fins el 1978, que deixà de participar en concursos: premi Eugeni d’Ors de Pintura Jove (1967), premi Figura de l’Agrupació d’Aquarel·listes de Catalunya (1973), Primer Premi Nacional Miquel Carbonell (1973), Primer Tomeu Buades (1975), Premi de la Fira Internacional de Dibuix de Barcelona (1978). Posteriorment, obtingué la Menció d’Honor (2006) i el primer premi (2007) del Premi de Pintura de Petit Format, Autocugat, de Sant Cugat del Vallès.