i Josep Maria Pujol i Sanmartín | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Josep Maria Pujol i Sanmartín

Lingüística i sociolingüística    Literatura catalana
filologia filol
Filòleg.
Barcelona, Barcelonès, 1947 — Barcelona, Barcelonès, 26 d’agost de 2012

Llicenciat en filologia hispànica i doctor en filologia catalana, fou professor titular de literatura catalana a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. La seva tasca docent i de recerca se centrà en tres camps: la literatura catalana medieval (segles XII-XIII), l’etnopoètica i el folklore (història del folklore, folklore narratiu) i l'ortotipografia, la història de la tipografia, del llibre i de la impremta. També impartí història de la lletra, dels caràcters tipogràfics i del disseny editorial a l'Escola Eina.

Col·laborà estretament amb Joan Solà, amb el qual fou coautor de dues aportacions molt rellevants, Tractat de puntuació (1989) i Ortotipografia (1995), i publicà també nombrosos articles sobre aquestes matèries. És també autor de l'Índex tipològic de la rondalla catalana (2003, amb Carme Oriol) i d'estudis sobre el pensament tipogràfic de Stanley Morison i Jan Tschichold.

Sobre literatura catalana medieval cal esmentar la seva tesi doctoral sobre el Llibre dels feits de Jaume I, i, sobre folklore, edità el Rondallari català de Pau Bertran i Bros (1989). A banda, coordinà l’estudi antropològic Benvingut/da al club de la sida i altres rumors d’actualitat (2002).

Presidí des de la seva fundació (2002) l’Associació de Professionals i Estudiosos en Llengua i Literatura Catalana (APELLC), entitat que centra la seva activitat al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. Coodirigí, amb Carme Oriol, l’Arxiu Folklore de la URV.

Data de revisió: 
2020-05-05

Llegir més...