La seva família fugí davant l’avenç de les tropes russes i posteriorment (1947) s’establí a Munic. Fotògraf professional des del 1951 per a l’agència Keystone, el 1956 s’incorporà a l'Associated Press (AP).
Cobrí sobretot conflictes bèl·lics i les imatges que capturà causaren un gran impacte internacional. El 1960 fou enviat a la guerra del Congo (1960), després anà a Algèria i el 1962 fou destinat al Vietnam, on passà els anys de la guerra i féu moltes de les seves fotografies més famoses, entre les quals cal esmentar-ne diverses de civils sota els efectes de la guerra que li valgueren el premi Pulitzer l’any 1965. Hi descobrí i promogué nous talents, com el fotògraf vietnamita Huynh Cong, el qual el 1972 guanyà també el Pulitzer per la imatge d’una nena fugint nua d’un bombardeig de napalm.
Posteriorment, cobrí diversos conflictes a l’Àsia, i el 1972 guanyà un segon Pulitzer (compartit amb Michel Laurent) per les imatges de tortures i excucions a Bangladesh. El 1976 s’establí a Londres, on fou editor d’AP fins a la jubilació (2004). El 1998 rebé el premi a la Trajectòria de la Unió Britànica d’Editors de Fotografia. Organitzà nombrosos seminaris i cursos de fotoperiodisme i publicà dos reculls de llibres en memòria de fotògrafs morts en conflictes del sud-est asiàtic: Requiem (1997) i Lost Over Laos (2003).