Cursà art dramàtic al Conservatorio de Música y Declamación de Córdoba, i al començament dels anys cinquanta actuà al Teatro Español Universitario. Fou també locutor radiofònic a la seva ciutat. L’any 1957 es traslladà a Madrid, on ingressà a la companyia d’actors de Radiotelevisión Española i protagonitzà milers d’espais televisius i radiofònics.
Al mateix temps, des del seu debut (1958), es projectà també com a actor teatral, gènere en el qual obtingué un gran èxit amb El apagón, de Peter Shaffer (1968), que protagonitzà amb la seva pròpia companyia. Al començament dels anys setanta s’instal·là a Catalunya, on esdevingué molt popular com a intèrpret de comèdies, molt especialment a partir de la seva associació amb Joan Pera, amb el qual coprotagonitzà la telecomèdia Prêt-à-porter i, ininterrompudament durant més de cinc anys (1994-99), La extraña pareja, de Neil Simon, al Teatre Borràs de Barcelona, un èxit extraordinari al qual seguiren, entre d’altres, La jaula de las locas (1999), de Jean Poiret, Mamá (2002), de Jordi Sánchez, i Matar al presidente (2004), de Francis Veber.
Retirat dels escenaris entre el 2005 i el 2008, hi retornà aquest any amb una versió d’El malalt imaginari de Molière. Participà també en pel·lícules com a secundari. L’any 2012 rebé la Creu de Sant Jordi.