OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

expedient de regulació d’ocupació

ERO, ERE (es)
substantiu masculím
Economia
ERO, ERE (es)
economia econ
En la legislació laboral espanyola, procediment administratiu pel qual una empresa sol·licita a l’autoritat el permís per a l’acomiadament col·lectiu, la suspensió temporal o la reducció de jornada d’un nombre determinat de treballadors.

L’ERO proporciona el marc legal a través del qual s’estableix una negociació entre els representants dels treballadors i l’empresa a fi de dotar el procés de màxima transparència i de preservació dels drets de les parts afectades. Segons les dimensions de la plantilla, la llei estableix una proporció mínima de treballadors per a acomiadar. En cas contrari, hom no pot parlar d’acomiadament col·lectiu ni, per tant, tramitar un ERO, i el procés s’estableix individualment per causes objectives. A més d’aquest requisit, per a poder tramitar un ERO cal que hi concorri una de les següents circumstàncies: pèrdua de personalitat jurídica de l’empresa; al·legació de pèrdues o guanys insuficients que impedeixin la viabilitat o la millora de l’empresa, i causes de força major que de manera imprevista tinguin com a resultat una situació de pràctica inviabilitat, com ara accidents, etc. No s’aplica un ERO en el cas d’una declaració de fallida o de concurs de creditors.

La realització de l’ERO consta de tres fases: període de consultes entre els treballadors i l’empresa amb l’objectiu de pactar les condicions de l’acomiadament (en empreses de més de 50 treballadors, no inferior a 30 dies); enviament de l’expedient a l’autoritat laboral i la seva aprovació i aplicació, si s’escau. En el cas de no haver-hi acord entre les parts, l’autoritat laboral ha de dictaminar si accepta o no les condicions proposades per l’empresa.

Llegir més...