i Santiago Vila i Vicente | enciclopèdia.cat

☰ Navegació pels índexs

Gran enciclopèdia catalana

Santiago Vila i Vicente

Santi Vila
Política
Santi Vila
ciències polítiques polít
Polític i historiador.
Granollers, Vallès Oriental, 15 de març de 1973

Llicenciat en història per la Universitat de Girona, des del 1998 ha impartit història contemporània a les Facultats de Lletres i de Ciències Econòmiques i Empresarials d’aquesta universitat. Ha publicat estudis sobre l’integrisme catòlic i sobre la memòria històrica, entre els quals destaca Elogi de la memòria (2005), guardonat amb el premi Joan Fuster d’assaig del 2004. És patró de la Fundació Altem, dedicada a la integració de discapacitats psíquics i de la Fundació Tutelar de l’Empordà. Regidor de l’Ajuntament de Figueres des del 1999, l’any 2007 en fou elegit alcalde, càrrec que exercí fins l’any 2012.

Militant de Convergència Democràtica de Catalunya des del 2000 (des del 2016 Partit Demòcrata Europeu Català, PDeCAT) i diputat al Parlament de Catalunya (2006-13), el desembre del 2012 fou nomenat conseller de Territori i Sostenibilitat del govern presidit per Artur Mas en substitució de Lluís Recoder. El gener del 2016 fou nomenat conseller de Cultura succeint Ferran Mascarell en el govern presidit per Carles Puigdemont. En aquest càrrec, representà la Generalitat en el litigi sobre les obres d’art del monestir de Sixena. El juliol del 2017 substituí Jordi Baiget al capdavant de la Conselleria d’Empresa i Coneixement.

El seu posicionament crític amb l’estratègia de consecució de la independència de Catalunya el convertí en el membre més polèmic del govern i comportà la seva renúncia al càrrec de conseller el 26 d’octubre de 2017, un dia abans de l’aprovació de la declaració de la creació de la República Catalana, posterior al Referèndum de l’1 d’octubre. Després que l’Audiència Nacional acceptés la petició del fiscal general de l’Estat, en aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola que autoritzava la intervenció de la Generalitat de Catalunya, fou acusat de rebel·lió, sedició i malversació, conjuntament amb els altres consellers del govern. A diferència d’aquests, però, la jutgessa de l’Audiència Nacional no dictà presó incondicional per a ell, i restà en llibertat provisional després de pagar una fiança. El gener del 2018 s’incorporà com a directiu a l’empresa privada i al juny abandonà el PDeCAT. Processat en la causa especial 20907/2017 junt amb altres membres del govern i dirigents independentistes, el 14 d’octubre de 2019 fou condemnat per desobediència a una multa de 60.000 euros i a un any i sis mesos d’inhabilitació.

És autor de diversos llibres de tema polític: Un camell en un garatge? La mirada eclèctica d’un jove en la política (2003), Sense límits: O de com a la ciutat tots els somnis han de ser possibles (2011), recull d’articles publicats al llarg de la seva etapa com a alcalde, Un moment fundacional: visions des del reformisme modern (2013) i D’herois i traïdors. El dilema de Catalunya, atrapada entre dos focs (2018) sobre la seva posició i actuació entorn a la declaració de la República del 27 d’octubre.

Llegir més...